Page 21 - Eva Bosch: Shoes and Stars

l’arena taronja està interromput, impedint que sigui complet. Tot això se situa contra un fons
blau profund in+nit tacat d’estrelles, o possiblement de llàgrimes. Hi ha una tendresa com -
par tida entre les formes: on es superposen, s’acaricien gràcies al to i el toc de la pintora;
on les formes són adjacents, suren tentativament, just abans de tocar-se. Mireu com la forma
del gerro està disposada, equidistant entre la cama de l’antílop i la +gura dormida, com la
+gura verda s’avança tot inclinant-se. Hi ha ecos dins d’ecos pertot arreu que et porten
enrere i enrere vers un record profund de somnis. El cap vermell fosc de la +gura adormida
és vital, t’atrau, està encès per l’escalf de sommiar tot el que hi ha al quadre i de donar forma
a les formes dels somnis.

A Memòries–Estudi de Figueró, una aquarel·la amb retolador sobre paper, Bosch ha pintat,
com si estigués +xada a la pissarra de la seva infància, les imatges següents (en sentit del rel -
lotge des de la part superior esquerra): un cap de xai escurçat, una +nestra amb cortines des
d’on es pot veure un cel blau pàl·lid i ennuvolat, una casa de per+l amb una boca vertical,
un tram d’escales empinat sota el qual hi ha un rectangle vermell translúcid que bé podria
tenir gust de piruleta, una forma de +gura amb grans botons negres i dividida en meitats
superior i inferior (un eco de les divisions superior i inferior de la casa) i un fragment de
fòssil. La tercera part inferior de la peça és un paisatge amb dues bandes: un penya-segat
rocós i una línia de costa.. El rectangle vermell es troba sobre una petita estora d’ones.
Cadascun d’aquests elements està articulat amb una visió que és alhora ingènua i so+sticada,
que es coneix a si mateix i el que és de la mateixa manera que ho fa un dibuix infantil, però
també com si Bosch hagués revisitat el seu jo infantil amb els ulls d’adult: com si hagués
buidat de les butxaques de la seva historia els fragments que hi ha trobat i els hagués dis -
posat per a ella mateixa com a souvenirs. Hi ha una +nestreta a la casa on es pot veure un
per+l, és Bosch mateixa a l’estudi del Figueró. Ella ha escrit: ‘Sovint pinto allà, mirant per
la +nestra. Em sento com en una gruta on m’amago dels vilatans i, quan estava viva, de la
meva mare.’ La paret de la casa està banyada per la llum de capal tard que hi ha al Figueró,
extraordinàriament bella, diu, però tremendament trista també. ■

Click here to return to english text ■